El dissabte 27 de febrer vaig assistir a la taula rodona de la jornada “Avaluem l’avaluació” que organitzava el MUCE.  A continuació en faig una síntesi de les coses que em van semblar interessants de les que van dir els tres ponents: Enric Prats, Antoni Zabala i Neus Sanmartí. Per iniciar el debat la moderadora feia a cada ponent un seguit de preguntes que aquest contestava. A partir d’aquí s’iniciava el debat.

Aquesta és la síntesi gràfica que en faig:

Gràfic que intenta indica que és el procés d'avaluació

Gràfic que intenta indicar que és el procés d’avaluació

La síntesi en text que en faig és:

Cal que tots ens plantegem una pregunta d’entrada: Per a què volem avaluar? Per què ho fem?

Model

Ara per ara sembla que l’avaluació s’està portant a terme com a treball individual, contràriament a les tasques que s’estan desenvolupant que cada vegada són més complexes i impliquen un treball en grup per part de totes les persones. Atès que  l’aprenentatge és, cada vegada més, una tasca col·lectiva, sembla que un model jeràrquic d’avaluació està abocat al fracàs.

Cal definir molt clarament que és el que pretenem. I tot i així, una de les coses que no  podrem evitar ni minimitzar és el fet que el resultat de l’avaluació depèn de moltes variables i que els resultats no són immediats.

La millor manera de portar a terme l’avaluació és fer-ho entre iguals:

* Alumnes entre ells i donant importància a l’autoavaluació

* Professors entre ells i donant importància a l’autoavaluació.

Així l’avaluació complirà la seva finalitat d’ajudar-nos a saber on som i quin és el següent pas que hem de fer.

No podem oblidar tampoc que tota avaluació ha de comportar necessàriament un pla de millora d’allò que s’ha realitzat.  Aquest pla de millora ha d’anar en la línia  de millorar la tasca que estem realitzant, tot i que pot tenir altres usos, com poden ser les de sancionar i seleccionar les persones o els sistemes que són avaluats. Estem força d’acord que aquestes altres dues accions són força més secundàries que la de millorar la tasca realitzada.

Instruments

Per arribar a aquest pla de millora ens caldrà disposar d’unes bones eines, encara que haurem de tenir en compte que aquestes eines només mesuren allò pel qual estan dissenyades, i no hem de caure en el parany d’extrapolar aquestes dades. Dues idees importants pel que fa a l’ús de les dades. Primer,  obtenir dades per després no fer-ne res és una despesa de temps i de diners important,  cal evitar-ho i,  cal desenvolupar una anàlisi acurada de totes elles.

En el disseny de les eines haurem de tenir molt en compte els objectius que ens proposem, ja sigui a nivell de classe, de centre o de sistema educatiu. No cal fer una recollida de dades exhaustiva de tots els objectius proposats, cal fer-ho d’aquells que pensem que siguin més útils per donar resposta a la nostra demanda i sobre tot, d’aquells que puguem analitzar adequadament. Fer una anàlisi de moltes dades implica una inversió de temps i treball molt important, per no parlar també de diners.

Incertesa i canvi

I si pretenem fer una avaluació per competències haurem de tenir present que haurem d’ensenyar  i provocar l’aprenentatge afavorint les competències. Tant pel que fa a les activitats que proposem als estudiants com a la gestió de l’aula. Com a curiositat convé tenir en compte que molts de nosaltres ja utilitzem estratègies d’aprenentatge diferents des de fa molt temps, com per exemple la ludificació. L’ensenyament té un objectiu, aprovar i  fins i tot donem insígnies als estudiants, les notes. En aquest sentit pot ser molt interessant tenir present tota la pedagogia d’inicis del S. XX.

I com amb tot, es convenient no obsessionar-nos excessivament amb aquest tema ja que dins les escoles o  el sistema educatiu hi ha molts altres temes amb prioritats molt semblants. Ens ajudarà molt aturar-nos i reflexionar en totes les qüestions educatives.

I una referència final a l’administració: té la responsabilitat d’ajudar les escoles.

half-star-24191_960_720